Per preparar el llapis USB, necessitareu un sistema amb GNU/Linux que suporti dispositius USB. Els sistemes GNU/Linux actuals normalment reconeixen automàticament els llapis USB així que es connecten. Si no és el cas, hauríeu de comprovar que s'ha carregat el mòdul «usb-storage» del nucli. Quan connecteu el llapis USB, aquest estarà representat per un dispositiu anomenat /dev/sdX
, on la «X» és una lletra en minúscules (a-z). Hauríeu de poder veure de quin dispositiu es tracta més exactament executant l'ordre dmesg després de connectar-lo. Per escriure-hi, és possible que calgui desactivar la protecció d'escriptura del llapis USB.
![]() |
Avís |
---|---|
Aneu amb compte, tots els procediments que es descriuen en aquesta secció destruiran tot el que hi hagi al dispositiu. Assegureu-vos que esteu utilitzant el nom de dispositiu corresponent al llapis USB. Si utilitzeu un nom de dispositiu incorrecte podeu arribar a perdre les dades de, per exemple, el disc dur principal. |
Debian installation images can now be written directly to a USB stick, which is a very easy way to make a bootable USB stick. Simply choose an image (such as the netinst, CD, DVD-1, or netboot) that will fit on your USB stick. See Secció 4.1, «Official Debian GNU/Linux installation images» to get an installation image.
Una altra opció, per a memòries USB molt petites, només d'alguns megabits de capacitat, és descarregar la imatge mini.iso
des del directori netboot
(a l'adreça citada a Secció 4.2.1, «On trobar imatges d'instal·lació»).
The installation image you choose should be written directly to the USB stick, overwriting its current contents. For example, when using an existing GNU/Linux system, the image file can be written to a USB stick as follows, after having made sure that the stick is unmounted:
#
cp
debian.iso
/dev/sdX
#
sync
Information about how to do this on other operating systems can be found in the Debian CD FAQ.
![]() |
Important |
---|---|
La imatge s'ha d'escriure en un disc sencer i no en una partició, p. ex. /dev/sdb and not /dev/sdb1. No faceu servir eines del tipus unetbootin que modifiquen la imatge. |
![]() |
Important |
---|---|
Simply writing the installation image to USB like this should work fine for most users. The other options below are more complex, mainly for people with specialised needs. |
La imatge híbrida en una memòria USB no ocupa tota la capacitat disponible, de manera que pot valer la pena fer servir l'espai lliure per a fitxers de microprogramari («firmware») o paquets o altres fitxers de la vostra elecció. Vos pot ésser útil si només disposau d'una memòria USB o bé voleu fer servir la memòria per altres coses.
Generau una segona partició FAT en la memòria USB, monteu la partició i copiau o descomprimiu el microprogramari en ella. Per exemple:
# mount /dev/sdX2
/mnt # cd /mnt # tar zxvfadreça a
firmware.tar.gz # cd / # umount /mnt
És possible que el mini.iso
estigui escrit en la memòria USB. En aquest cas, la segona partició no s'ha de generar atès que ja estarà present. Desconnectant i tornant a connectar la memòria USB es podrà fer visibles les dues particions.
An alternative way to set up your USB stick is to manually copy the installer files, and also an installation image to it. Note that the USB stick should be at least 1 GB in size (smaller setups are possible if you follow Secció 4.3.3, «Còpia dels fitxers — la manera flexible»).
Hi ha un fitxer complet hd-media/boot.img.gz
que conté tots el fitxers de l'instal·lador (incloent el nucli) així com syslinux i el seu fitxer de configuració.
Fixeu-vos que, tot i semblar còmode, aquest mètode té un desavantatge: la mida lògica del dispositiu estarà limitada a 1 GiB, encara que la capacitat del llapis USB sigui superior. Si voleu utilitzar-lo per a altres propòsits haureu de tornar a partir el llapis USB i generar nous sistemes de fitxers per disposar de tota la seva capacitat.
Per utilitzar aquesta imatge heu d'extreure-la directament al llapis USB:
# zcat boot.img.gz > /dev/sdX
After that, mount the USB memory stick (mount /dev/
), which will now have a FAT filesystem on it, and copy a Debian ISO image (netinst or full CD/DVD) to it. Unmount the stick (sdX
/mntumount /mnt
) and you are done.
Si voleu més flexibilitat o voleu saber que esteu fent, heu de seguir aquest mètode per posar els fitxers al vostre llapis. Un avantatge d'utilitzar aquest mètode és que, si el llapis USB té prou capacitat, podreu copiar-hi una imatge ISO, fins i tot una imatge DVD,
Mostrarem com configurar un llapis de memòria per utilitzar la primera partició d'aquest, en comptes del dispositiu complet.
![]() |
Nota |
---|---|
La major part dels llapis USB venen preconfigurats amb una única partició FAT16, així que en general no serà necessari tornar a partir o tornar a formatar-lo. Si heu de fer-ho, utilitzeu el cfdisk o qualsevol altra eina per fer la partició FAT16[3], i aleshores generau el sistema de fitxers fent:
# install-mbr /dev/ L'ordre install-mbr està en el paquet
# mkdosfs /dev/ Aneu amb compte d'utilitzar el nom del dispositiu correcte pel vostre llapis USB. L'ordre mkdosfs és al paquet Debian |
Per arrencar el nucli després d'arrencar des del llapis USB, posarem un carregador d'arrencada al llapis. Malgrat que hauria de funcionar qualsevol carregador (p.ex. LILO), és convenient utilitzar syslinux, ja que utilitza una partició FAT16 i pot reconfigurar-se editant tan sols un fitxer de text. Qualsevol sistema operatiu que suporti el sistema de fitxers FAT pot utilitzar-se per canviar la configuració del carregador d'arrencada.
Per posar el syslinux a la partició FAT16 del vostre llapis USB, instal·leu els paquets syslinux
i mtools
al vostre sistema i executeu:
# syslinux /dev/sdX1
Altra vegada, aneu amb compte i utilitzeu el nom correcte per al dispositiu. La partició no hauria d'estar muntada quan executeu l'ordre syslinux. Aquest procediment escriu un sector d'arrencada a la partició i genera el fitxer ldlinux.sys
que conté el codi del carregador d'arrencada.
Munteu la partició (mount /dev/
) i copieu els següents fitxers de la imatge de l'instal·lador al llapis: sdX1
/mnt
vmlinuz
o linux
(imatge del nucli)
initrd.gz
(imatge inicial del disc RAM)
Podeu escollir entre la versió normal de l'instal·lador o la seua versió gràfica. Podeu trobar la darrera al subdirectori gtk
. Si voleu reanomenar els fitxers, tingueu en compte que syslinux
només pot processar noms de fitxer de DOS (8.3).
A continuació heu de generar un fitxer de configuració syslinux.cfg
que haurà de contenir com a mínim les dues línies següents (canvieu-hi el nom del nucli binari a «linux
» si heu emprat una imatge netboot
):
default vmlinuz initrd=initrd.gz
Per a emprar l'instal·lador gràfic heu d'afegir vga=788
a la segona línia. Es poden afegir altres paràmetres si ho desitjau.
Per habilitat l'indicador d'arrencada per a permetre afegir paràmetres addicionals, afegiu la línia prompt 1
.
If you used an hd-media
image, you should now copy the ISO file of a Debian ISO image[4] onto the stick. When you are done, unmount the USB memory stick (umount /mnt
).
[3] Recordeu-vos d'activar l’indicador de partició arrencable «bootable».
[4] You can use either a netinst or a full CD/DVD image (see Secció 4.1, «Official Debian GNU/Linux installation images»). Be sure to select one that fits. Note that the «netboot mini.iso
» image is not usable for this purpose.